fbpx

Alumnes en la professió: «Què fas quan acabes les classes?»

Quan et vas adonar que volies treballar en el departament d’art?

En el meu cas vaig entrar a fer de runner de producció en una peli que es deia «El secreto de Angelina» (tan secreto era que no la van ni muntar). A partir d’allà vaig conèixer a la directora d’art, la qual ens vam portar molt bé, i li vaig deixar anar que si algun dia necessitava a una minion d’art, que allí em tenia. I així va ser. Unes setmanes més tard em va trucar per un videoclip de «Blaumut». Va ser a partir d’allà que vaig veure que el departament d’art molava molt fort.

Com vas afrontar la nova etapa que va començar quan vas acabar els teus estudis de cine?

Horripilant. Depressió en modo dark. Havent començat «tard» els meus estudis (abans vaig fer una altra carrera) m’angoixava per trobar projectes professionals des del primer any. Al principi costa entrar a la roda: busca, persevera, treballa amb ganes i sigues bona persona. La primera feina que vaig tenir amb cara i ulls va ser a «Estiu 1993» durant el segon any a Plató. Aconseguit gràcies a un contacte que vaig fer a «Jo, Ramon Llull», el qual el bon senyor D. Larraz em va proporcionar. I no, la feina te l’has de buscar, et poden donar una oportunitat però si no t’ho curres mentre hi estàs, dubto que et tornin a trucar. 

Explica’ns la teva experiència a “Estiu 1993”

A «Estiu 1993» vaig estar-hi de meritòria, que significa que ets «la chica para todo». Allà vaig fer-me amiga de tots els botiguers i les empresàries d’Olot. Anava amb el cotxe amunt i avall comprant items d’una llista inverosímil i inacabable. Us explico dues anècdotes del rodatge:

Anècdota número 1. D’un dia per l’altre van canviar el pla de rodatge, i, en una tarda, havia d’aconseguir una ràdio tipo lloro de color negre, amb antena i que funcionés, del 1993 o anterior. A Olot. Durant el 2016. Semblava fàcil. Havent repassat les quatre cases de rampoines i antigüitats i havent preguntat als meus bons amics olotins, la desvergonya i el desesper es van apoderar de mi i vaig agafar al primer home que passava pel carrer, que tenia cara de ràdio, i li vaig confirmar el següent: «Tu tens una ràdio del 1990» i ell va contestar: «Sí, la tinc». I allà mateix vam fer match laboral. Un minut més tard estava en un taller de fuster, tret de la fantasia de Dexter, i intercanviant un «sortiràs als crèdits» per una ràdio. 

Anècdota número 2: Spoiler d'»Estiu 1993″: la Frida (Laia Artigas) plora al final de la peli. Però la Laia no va poder plorar davant de càmera i la Carla (la directora) pensava que s’havia de fer una altra presa, ja que havia de ser un plor real, amb sentiment, amb ànima, amb emoció, blablabla. Ok. Tots volem que el projecte surti bé, per tant, s’havia de fer un retake de l’escena. Problema 1: a l’habitació on s’havia rodat ja no hi podiem tornar, aleshores, el departament d’art havia de construir una habitació idèntica a l’habitació original. Problema 2: els mobles i alguns quadres que haviem utilitzat eren propis de la localització. I no, no eren mobles d’Ikea. Ni de Leroy Merlin. Ni de Bauhaus. Ni del Lidl. Eren de fuster, ebanista i marmoler. Que, segurament, vaig pensar, estarien més morts que vius; aquella masia tenia 176.317.674 anys. Res. Fet. Construcció va col·locar quatre panots, vam tornar a llogar els objectes que s’havien utilitzat per ambientar i a mi em va tocar trobar els mobles. Sembla fàcil, eh? Doncs ho va ser. Perquè la gent d’Olot és fantàstica. Gràcies a la Marisol d’Olot, qui va dir: «Jo sé on pots trobar un moble similar a aquest», es va poder rodar l’última escena d'»Estiu 1993″ i aquí no hi ha hagut ningú que s’hagi queixat del raccord d’art. Ara haureu de tornar a mirar el final i podreu jugar a les 7 diferències. Heu vist? Semblava fàcil trobar una ràdio dels 90s i va ser difícil. Semblava difícil trobar uns mobles de fuster de vell i va ser fàcil. Així és la vida.

 

Quin consell donaries als alumnes que estan a punt de graduar-se?

No siguis gandul. No practiquis la soberbia. Tingues empenta. Si no saps què fer amb les teves ganes de petar-ho: entra a producció. Des de baix, sempre. Si realment vols treballar en aquest món tan petit i tan gran a la vegada i cap professional et fa puto cas, hi ha una porta amb un espiell des d’on pots veure com funciona un rodatge i és treballant d’auxiliar de producció. Imagina’t que ets una formigueta que està treballant dur sota un arbre al costat de La Sagrada Família. Cap humà et percebrà, tan petita, però veuràs com es va construint poc a poc la basílica. Aquesta formigueta, obviament, seràs tú, i veuràs com funciona un rodatge perquè tothom estarà anant amunt i avall pensant en les seves coses, i tu estaràs allà observant com un bon voyeur les dinàmiques d’aquesta feina tan seductora. Important: No et deixis trepitjar, en aquest món hi ha molt egòlatra (també hi ha molt bona gent, ojo!) I Súper Consell: treieu-vos el carnet de cotxe i el de trailer, si podeu. Us obrirà moltes portes (mai està de més tenir més lletres de l’abecedari al carnet).

Más Noticias

¿POR QUÉ PLATÓ?

APRENDIZAJE CON RODAJES

Guiamos al alumno en la integración de los conocimientos desde una enseñanza práctica. Aprende cine haciendo cine.

GRUPOS REDUCIDOS

Dedicamos la atención necesaria a cada alumno/a garantizando que todos tengan protagonismo en su formación mediante grupos reducidos de trabajo.

PROFESORES EN ACTIVO

Nuestro porfesorado forma parte del tejido profesional del sector tanto en cine como en interpretación. De esta forma el alumno/a estará acompañado por profesionales conectados con las producciones que se hacen actualmente.

PRÁCTICAS PROFESIONALES

Series, películas, obras de teatro, documentales. Tanto los alumnos de cine como los de interpretación accederán al circuito de las producciones profesionales gracias a nuetros acuerdos con las grandes productoras.

COMPROMISO Y APOYO

Entedemos que cada alumno/a tiene un talento propio para mostrar, por eso no nos conformamos con una formación que trate a todos los alumnos/as por igual y buscamos aflorar las virtudes de cada uno de ellos.

CUIDAMOS LOS EXALUMNOS

Sabemos que una vez acabados los estudios el exalumno/a sigue necesitando apoyo, por eso tanto nuestras instalaciones, material de rodaje, como bolsa de trabajo, siguen estando a su disposición. Además, nuestra productora será la encargada de dinamizar los proyectos de los exalumnos/as.

SOMOS CINE. Consúltanos sobre lo que necesites mediante teléfono o email y te atenderemos encantados.

Dirección:

C/ Alhambra, 12-14, 08902 Hospitalet de Llobregat, Barcelona. (a 500m de CC Gran vía 2)

Horario de atención:

De 9:00 a 21:00

Teléfono:

934 324 775

Solicita Información