Alcarràs, de Carla Simón, es fa amb l’Os d’Or a la Berlinale. Desde 1983 cap pel·lícula espanyola s’havia fet amb el guardó.

Contactem amb Marta Vives, exalumna de Plató i integrant de la pel·lícula, per fer-li una breu entrevista:

Des de que vas acabar els teus estudis a Plató t’has desenvolupat professionalment en el departament de producció. Quan vas tenir clar que aquest era el departament que preferies?

Realment no era el departament que preferia, segurament per desconeixença. Però una vegada dins, cada vegada n’he après més i la veritat és que m’ho passo bé i em sembla tot un repte. Has de tenir molta mà esquerra a nivell social i això m’encanta.

Què és el que més t’agrada de les tasques del departament de producció?

M’agrada molt la fase de preparació, per exemple ajudar a montar i desmontar el que és vestuari, maquillatge, perruqueria, … I últimament m’agrada moltíssim estar al set assistint logísticament per al que es necessiti. M’agrada que no sigui una feina monòtona i aprendre coses noves en cada rodatge.

Respecte a la teva participació a Alcarràs, és molt diferent treballar per una pel·lícula autoral com Alcarràs que per una gran producció de televisió?

Com sempre, tot depèn de l’equip humà del que estiguis envoltat. Pots estar en una gran producció amb un gran equip i que tot vagi sobre rodes o viceversa. A Alcarràs vaig tenir la sort que em vaig envoltar de gent molt maca que fa que la teva feina sigui més fàcil. El rodatge va ser dur per la calor, entre altres coses, però l’equip va fer que tot fos més fàcil.

Quina creus que és la clau de l’èxit d’Alcarràs?

Com he dit abans, crec que vam formar un bon equip humà i això va fer que tothom fes la feina amb una dedicació especial. Que s’ha plasmat a la gran pantalla.

Hi ha algun repte professional que encara no hagis fet i que puguis compartir?

Ja fa molt de temps que m’agradaria poder dirigir una pel.lícula. Però mai trobo el temps i suposo que em falta la història o la idea que m’inspiri.

Quins consells els hi donaries als alumnes de Plató?

Els hi diria que si tenen passió pel cinema que no deixin de lluitar per accedir-hi, que si tenen bona actitud la resta va rodat.